%PM, %11 %895 %2016 %20:%Gen

Aparició a Afers Exteriors de TV3

Aparició a Afers Exteriors de TV3.

Estic content. Acabo d’assabentar-me que el programa d’Afers Exteriors de TV3 sobre Eslovènia ha de ser el dia 24 de gener.


Ja queda poc, doncs.


Pel que sé hi presentran una mica la vida eslovena de quatre persones. Hi sortirem l’Aurora Calvet, l’Helena Boada, el Luka Lisjak (que és un eslovè que parla català) i jo mateix.


A ells no sé com els presentaran, però a mi em presentaran com a Jordi Magrinyà, agent de vendes i coach. Tot i que això d’agent de vendes es refereix més a publicista i tot i que també se m’hi podria afegir docent, el terme coach ja sabeu que em defineix perfectament.


Val a dir que, de fet, aquesta passada tardor vaig fer un canvi de vida i vaig traslladar-me amb la família a Barcelona i avui dia ja faig de coach al Poblenou i a la zona de Marina – Vila Olímpica.

La meva dona i el meu fill

 El Jordi i el seu fill


Així, doncs a l'Afers Exteriors de TV3 hi podreu veure un tast de la meva vida a Eslovènia, país en què hi he viscut els darrers 9 anys i un total d’11 anys.


Espero que ens agradi el programa (jo tampoc no l’he vist encara). Tot i així, m’han dit que ha quedat molt bé.

Pel què fa a mi, m’hi veureu fer coses que potser no sabíeu que feia. I pels curiosos, només esmentar que el Miquel Calçada, també conegut com a Miki Moto, em va caure molt bé. És molt bon tio. :)

Si veieu el programa ja em direu què us en sembla.

 

---------------------------------------------------------------------

Descobreix ara els articles del bloc de Vull Un Canvi!!

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Hola, el Jordi sóc jo!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Contacta'm aquí.

Publicat a Bloc

Posar a dormir un nadó o ajudar-lo a adormir-se?

Dedicatòria: abans de res vull dedicar aquest article a la Mireia i al Víctor, que fa pocs dies que han tingut la Berta. Per molts anys! Escric aquest article pensant en voslatres.

 

Darrerament he llegit algunes polèmiques sobre el tema de com aconseguir que un nadó dormi. Aquest article, titulat Víctimas del Método Estivill i les respostes dels seus lectors en són una bona mostra. La polèmica arrela bàsicament en si cal deixar que el nadó plori o no; si això és correcte o si no és bo.

 

Segons el que se’n diu, el famós mètode Estivill propugnava això de deixar-lo plorar. I ara alguns pares i alguns psicòlegs (vegeu-ho a l’article citat) adverteixen de les possibles males conseqüències de fer-ho. De fet, en aquest altre article s’hi diu que anys després el mateix Estivill va comentar, que de fet el seu mètode era per a nens a partir de tres anys. I posteriorment, m'han comentat que això no és així, que en realitat, no ho va rectificar.

 

Jo, en aquestes línies, no vull entrar en la polèmica, l’únic que vull és compartir una bona pràctica per ajudar nadons a adormir-se, basada en la meva pròpia experiència i en la Programació Neurolingüística. Perquè com veureu, la meva manera d’entendre aquest acte no és la de posar el meu fill a dormir, sinó la d’ajudar-lo a adormir-se (cosa que és ben diferent).

I estic convençut que a més d’un us servirà.

 

Ja abans que nasqués el meu fill vaig trobar aquest vídeo viral. Si encara no l’heu vist, mira-vos-el.

 

Em va semblar curiós, tot i que em vaig qüestionar si això de fer-lo “caure” cap avall tenint-lo agafat d’aquesta manera per sota les aixelles no podia ser perjudicial.

 

Al cap dels mesos, quan va néixer el meu fill, justament la tasca d’ajudar-lo a adormir-se i cuidar-lo de nit la vaig assumir preferentment jo. Així, vaig recordar el mètode del vídeo, però no el volia aplicar del tot per aquella cosa de com el sostenia. Em feia por de fer-li mal, o fins i tot temia que no causar-li cap problema cerebral... - Els pares, estem pendents de tot, oi? - En definitiva, creia que havia de trobar una manera pròpia per ajudar el meu fill a que s’adormís.

 

Aleshores vaig començar a desenvolupar un sistema propi basat en la pràctica de l’emmirallament (Mirrorring), que concec com a coach amb PNL. Entraré amb més detall en un altre article a explicar què és això de l’emmirallament, perquè funciona, quines moltes aplicacions té, etc. Ara, resumint-ho d’una manera molt simplista, per tal de no allargar-me us diré que el meu sistema es basa fonamentalment en la coordinació de la meva respiració amb la del meu fill.

 

I així és com ho faig exactament:

1. El tinc en braços (al principi ho feia dret, aquests últims mesos va millor que jo estigui assegut, mig inclinat cap enrere).

 

2. Ell repenja el seu caparró al meu pit, espatlla o panxa (últimament es belluga força fins trobar la posició que més li agrada).

 

3. Des del moment en què l’agafo en braços per anar a dormir, jo ja respiro al seu ritme (inspirant i expirant coordinadament, encara que de vegades sigui molt de pressa i superficialment).

 

4. Si li canto (els primers mesos li era imprescindible que ho fes, ara jo no ho troba a faltar, a menys que estigui especialment inquiet), ho faig exactament al ritme del seu respirar. Ell marca el compàs.

 

5. Si ell fa aquells típics bramets que fan els nadons dels quals se sol dir que ho fan per espantar la son (i que els fan també al ritme del seu propi respirar, és a dir quan expiren), doncs jo també faig bramets al seu ritme. Això sí amb un volum de veu sempre una miqueta més elevat que ell, per després anar-lo rebaixant juntament amb ell fins al silenci de tots dos.

 

6. Si inquiet belluga les cames o les mans, sóc jo mateix qui l’ajuda amb les meves mans a bellugar-les al mateix ritme que ho fa ell. Aleshores ell va deixant de bellugar-les i jo també vaig deixant de fer-ho.

 

7. De vegades, semblantment al video faig aquell lleuger moviment cap avall de la “caiguda”. Ara bé, com us deia, la posició que tenim és diferent que la del vídeo, perquè l’agafo amb un braç per sota el culet i l’altre al llarg de la columna amb el palmell de la mà acaronant-li el clatell. A més a més, la caigudeta sempre està coordinada amb la seva respiració (al moment d’expirar) i si a més a més la faig quan li canto, també la faig coincidir amb un accent de la cançó. Entre els 2 i els 9 mesos això li encantava.

 

8. Tot plegat, aquest emmirallament, el fa sentir comprès emocionalment i provoca que el nostre llaç s’enforteixi. I això, el fa sentir tranquil i el va relaxant perquè se sent acompanyat, estimat i segur. I així, el ritme de la seva respiració també es va alentint.

 

9. Aleshores, quan el seu respirar es va relaxant i fent més profund, sóc jo mateix qui faig alguna inspiració encara més profunda i més llarga que les seves, fent-li entendre així que ell també pot fer inhalacions encara més profundes, semblants a les que es fan quan un ja dorm.

 

10. Així, al final, tranquil, relaxat i sentint-se acompanyat s’acaba adormint.

 

11. I si quan el poso al bressol es desperta o mig-desperta (de vegades passa), l’ajudo a estirar-se de nou i li poso el palmell de la mà a la panxa. Aleshores emmirallo el seu ritme de respiració amb aquesta mà (apretant-li suament i tendra la panxa amb les puntes dels dits). I així es relaxa ràpidament i segueix dormint.

 

Com veieu, el truc és fàcil: tot gira al voltant d’emmirallar-li (imitar-li) la respiració (tant amb la vostra respiració com amb qualsevol altra cosa que feu) i anar-la fent cada cop més relaxada.

 

Tot plegat acostuma a durar entre 10 minuts i mitja hora. Tot i que en alguna comptada ocasió m’ha calgut una hora i en alguna altra només 5 minuts.

 

Si a mitja nit es desperta i no s’adorm després d’haver-li donat el biberó, doncs l’agafo i de nou i li emmirallo la respiració. I així s’adorm tranquil. Em funciona.

 

Què cal tenir en compte?

  1. Si jo estic inquiet o nerviós, ell ho nota i no hi haurà manera d’ajudar-lo a adormir-se fins que jo mateix no em relaxi.
  2. Si fa calor com aquests dies, serà molt més difícil que s’adormi, per tant eviteu transmetre-li excessiva calor amb el vostre cos (deixeu el menjar, l’esport, etc. per altres moments diferents dels d’abans d’anar al bressol).
  3. No cal dir que l’idoni és que l’espai on dormirà sigui fosc.

 

Aquest sistema meu basat en l’emmirallament de la respiració em serveix  per a diverses ocasions:

  1. Per anar a dormir al vespre
  2. Per anar a dormir durant el dia
  3. Per calmar-li el plor
  4. Per relaxar-lo quan estigui inquiet

 

A més, aquest sistema us permet anar-lo adaptant a les noves necessitats i preferències que us puguin anar sorgint al vostre fill i a vosaltres a mesura que vagi creixent. Per exemple, ja he comentat abans, que al principi al meu fill i a mi ens anava bé que anés a dormir estant jo dempeus i ell a coll. Ara que té 10 mesos ell s’estima més estar més inclinat (com boca terrosa damunt del meu tors) i a mi també m’és més fàcil de tenir-lo així, perquè ja pesa més. El que sí que es manté és l'emmirallament de la respiració.

 

Vosaltres mateixos ja anireu veient com evoluciona tot plegat, perquè el vincle i la relació que cadascú de vosaltres teniu amb el vostre fill és únic i som només nosaltres mateixos, qui com a pares, anem realment redescobrint el nostre fill dia rere dia.

 

---------------------------------------------------------------------

Si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.
I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

Hola, el Jordi sóc jo!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

 

Publicat a Bloc

Últims articles

« Setembre 2018 »
Dll Mar Dim Dj Dv Ds Diu
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30