%PM, %01 %957 %2016 %21:%febrer

Estàs en risc de tenir un fill "zombie"?

Estàs en risc de tenir un fill "zombie"?

Desafortunadament, al llarg de la vida m’he trobat amb uns quants adolescents que personalment solc agrupar en una trista tipologia comportamental: els adolescents zombie.


I aquestes són les carcterístiques comunes que hi he trobat:

  1. No tenen cap discapacitat intel·lectual
  2. Es mostren constantment absents, com si no hi fossin (d’aquí el nom de zombies)
  3. Parlen poc
  4. Tenen una alta manca de confiança en ells mateixos
  5. La seva xarxa d’amistats vertaderes és reduïda o fins i tot inexistent
  6. Els costa o no saben fer activitats simples de la vida: per exemple fer-se un ou ferrat
  7. La mare actua de manera sobreprotectora
  8. El pare es mostra distant

Encara no he llegit mai enlloc d’aquestes característiques posades totes en comú per tal descriure una tipologia de comportament adolescent. Però ja n’he conegut uns quants.

 


Com pots veure parlo de comportament i no d’identitat.  És a dir, NO són zombies de caràcter o per escència, simplement es s’estan relacionant així amb el món. Per això estic convençut que aquesta mena d’adolescents tenen un 100% de capacitats de sortir d’aquesta mena de desorientació constant

 

 Alguns dels canvis que recomanaria:Banner nens invisibles2


1.    Canviar d’entorn o introduir entorns que els siguin més
agradables o motivadors (els pares que descobreixin què
els agrada realment)
2.    Que practiquin alguna mena d’activitat física
3.    Que la mare substitueixi la sobreprotecció per la confiança en
les capacitats de l’infant

4.    Que el pare es mostri proper i afectuós
5.    Que se li otorguin responsabilitats (tal com sempre argumenten autors com Jesper Juul o Leja Mahnič)
6.    Que se’l tracti com a un futur adult
7.    Que tingui a prop un adult, model de referència


Tots aquests set punts, es poden fer tant quan l’adolescent ja es troba en una condició zombie. Òbviament, encara serà millor si es fa al llarg de la infantesa per evitar que un nen acabi com un adolescent que sembla un zombie.  


Si creus que aquest text pot ser d’ajuda a algú, comparteix-lo.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Necessiteu un canvi a la vostra vida familiar? Comenceu-lo ara mateix clicant aquí.

 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mira'm al programa Afers Exteriors de TV3.

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

No et perdis mai cap article! Envia'm ara un missatge aquí, demanant que et posi al newsletter.

I si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.

Descobreix ara els articles del bloc de Vull Un Canvi!!

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

Hola, el Jordi sóc jo!

Publicat a Bloc
%PM, %17 %584 %2016 %13:%Gen

¿Quiénes son realmente las mujeres?

¿Quiénes son realmente las mujeres?


Hace tiempo había un chiste que decía:

Esto son Hillary y Bill Clinton que están en una gasolinera reponiendo combustible y ven que el chico que limpia los cristales de los coches resulta ser el exnovio de la Hillary. Entonces el Bill le dice:

- Ves Hillary, si no te hubieras casado conmigo, hoy serías la mujer de un limpia cristales, en lugar de ser la de un ex presidente de Estados Unidos.
A lo que ella que le responde:
- ¿Sabes qué Bill?, si hubiera seguido con él, hoy un ex presidente de Estados Unidos lo sería él.


Para los que somos coach con Programación Neurolingüística la identidad es el segundo nivel neurológico más elevado de la persona. Por encima de ella sólo está el nivel espiritual o transpersonal.


Por eso las creencias sobre la identidad propia, es decir lo que creemos que nos define, juegan un papel fundamental en la vida de cualquier persona.

 

Dicho con un ejemplo: si uno cree que es inútil, difícilmente podrá hacer nada bueno, aunque en realidad sea un Einstein. (Por cierto, esto ocurre en el 90% de los niños superdotados).


De este modo, para poder ser felices y vivir en plenitud es bueno que las creencias que uno tiene sobre su identidad sean positivas y estén en armonía con sus propios valores.

Taller "La bona comunicació en parella"


Históricamente, las mujeres han sido (y tristemente siguen siendo) las grandes víctimas de creencias limitantes sobre quiénes son. La sociedad machista ha sido la que se ha encargado de otorgarles etiquetas y roles que las empobrecen a ellas y, obviamente, al conjunto de la humanidad.


No haré ahora un listado de cuáles son estas creencias porque lamentablemente no acabaría nunca, pero sí quiero comentar una creencia que suele llevar a muchas mujeres de mediana edad a la desorientación.


Es frecuente que por el despacho del coach pasen mujeres cuyos hijos se acaban de hacer grandes y se han independizado. Y es frecuente encontrarse con que estas mujeres llevan desde el nacimiento de su primer hijo identificándose por completo y casi exclusivamente con el rol de madre y su subyacente idea de cómo debe ser una madre. Así, cuando los hijos se van de casa y ellas ya no pueden desarollar más este rol como lo venían haciendo, las invade una sensación de vacío existencial gris y dolorosa que les puede acabar causando estados depresivos.


Cuando esto ocurre el coach puede ayudar a salir adelante con pocas sesiones. Ahora bien, lo ideal es evitar que llegue a darse una situación así. Y eso pasa por tomar conciencia de que la identidad está por encima de los roles.

Artículo "La plaga de los niños invisibles y cómo evitar que tu hijo lo sea".


Podría hacerse diciéndose: "Yo adopto roles, y realizo acciones en función de ellos, pero no soy mis roles ni sus acciones. Los roles vienen y se van, nos gustan o nos disgustan, se generan y se acaban, puedo tener más o puedo tener menos, pero yo me mantengo. Y además, no es lo mismo el actor que el rol o que el papel que hace, porque un mismo actor puede interpretar muchos papeles e incluso puede hacer evolucionar las acciones que hace un rol de los que tiene. Por eso, yo adopto roles, pero no soy mis roles."


Algo semejante ha pasado históricamente: a muchas mujeres se las ha relegado al papel de "mujer de". Esto se ve perfectamente con el tema de los apellidos en ciertas culturas en las que la mujer cuando se casa toma el apellido
del marido
. En tal caso, es importante hacer como la Hillary del chiste, y ser consciente de la identidad y singularidad propias, independientes y permanentes. Y por eso es importante educar a los jóvenes en conciencia de ello. No sólo porque es una cuestión de justicia e igualdad, sino también porque la humanidad no puede permitirse prescindir del potencial y las capacidades de más de la mitad de su población.


En resumen, ni somos lo que hacemos ni lo que nos dicen que somos. Somos porque somos y es bueno que podamos vivir lo que realmente somos y queremos ser.

 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

¿Necessitáis un cambio en vuestra vida familiar? Empiézalo ahora mismo clicando aquí.

 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mírame en el programa Afers Exteriors de TV3.

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

¡No te pierdas ningún artículo! Envíame ahora un mensaje aquí, solicitándome que te ponga en el newsletter.

Si te ha gustado el artículo me encantará que lo compartas en las redes sociales y que me sigas en Facebook.

Y si quieres hacerme alguna consulta sobre cambios de vida contáctame a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Coaching en español, catalán e inglés en Poblenou, Barcelona.

Hola, Jordi soy yo.

Publicat a Bloc
%PM, %12 %744 %2016 %16:%Gen

Qui són realment les dones?

 

Qui són realment les dones?


Fa temps hi havia un acudit que deia:


Això són la Hillary i el Bill Clinton que estan en una benzinera posant combustible i veuen que el noi que neteja els vidres als cotxes resulta ser l’exnòvio de la Hillary. Aleshores el Bill li diu:
-    Veus Hillary, si no t’haguessis casat amb mi, avui series la dona d’un neteja vidres, enlloc de ser la d’un expresident dels Estats Units.
I ella que li respon:
-    Saps què Bill? Si hagués seguit amb ell, avui un expresident dels Estats Units ho seria ell.  


Per als que som coach amb Programació Neurolingüística la identitat és el segon nivell neurològic més elevat de la persona. Per damunt d’ella només hi ha el nivell espiritual o transpersonal.


Per això les creences sobre la identitat pròpia, és a dir allò que creiem que ens defineix, juguen un paper fonamental en la vida de qualsevol persona.

 

Dit amb un exemple: si un creu que és inútil, difícilment podrà fer res de bo, encara que en realitat sigui un Einstein. (Per cert, això passa al 90% dels nens súperdotats).


D’aquesta manera, per tal de poder ser feliços i viure en plenitud és bo que les creences que un té sobre la seva identitat siguin positives i estiguin en harmonia amb els seus propis valors.

 

Banner taller parelles petit


Històricament, les dones han sigut (i tristament segueixen sent) les grans víctimes de creences limitants sobre qui són. La societat masclista ha sigut qui s’ha encarregat d’atorgar-los etiquetes i rols que les empobreixen a elles i, òbviament, al conjunt de la humanitat.


No faré ara un llistat de quines són aquestes creences perquè lamentablement no acabaria mai, però sí que vull comentar una creença que sol dur a moltes dones de mitjana edat a la desorientació.


És freqüent que pel despatx del coach hi passin dones els fills dels quals s’acaben de fer grans i s’han independitzat. I és freqüent trobar-se que aquestes dones porten des del naixement del seu primer fill identificant-se per complet i gairebé exclusivament amb el rol de mare i la subjacent idea de com ha de ser una mare. Així, quan els fills se’n van de casa i elles ja no poden fer més aquest rol com el feien, les envaeix una sensació de buidor existencial gris i dolorosa que els pot acabar causant estats depressius.


Quan això passa el coach la pot ajudar a sortir-se’n amb poques sessions. Ara bé, l’ideal és evitar que arribi a donar-se una situació així. I això passa per prendre consciència del fet que la identitat està per damunt dels rols.

Article "La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui"


Podria fer-se dient-se: “Jo adopto rols, i realitzo accions en funció d’ells, però no sóc els meus rols ni les seves accions. Els rols vénen i se’n van, ens agraden o ens disgusten, es generen i s’acaben, en puc tenir més o en puc tenir menys, però jo em mantinc. I a més a més, no és el mateix l’actor que el rol o que el paper que fa, perquè un mateix actor pot interpretar molts papers i fins i tot pot fer evolucionar les accions que fa un rol dels que té. Per això, jo adopto rols, però no sóc els meus rols.


Semblantment, ha passat que històricament a moltes dones se les ha relegades al paper de “muller de”. Això es veu perfectament amb el tema dels cognoms en certes cultures en què la dona quan es casa pren el cognom del marit. En tal cas, és important fer com la Hillary de l’acudit, i ser conscient de la identitat i singularitat pròpies, independents i permanents. I per això és important educar els joves en consciència d’això. No només perquè és una qüestió de justícia i igualtat, sinó també perquè la humanitat no pot permetre’s prescindir del potencial i les capacitats de més de la meitat de la seva població.


En resum, ni som el que fem ni el que ens diuen que som. Som perquè som i és bo que poguem viure allò que realment som i volem ser.

 

-------------------------------------------------------------------------------------

Mira'm al programa Afers Exteriors de TV3.

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

No et perdis mai cap article! Envia'm ara un missatge aquí, demanant que et posi al newsletter.

I si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.

Descobreix ara els articles del bloc de Vull Un Canvi!!

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

Hola, el Jordi sóc jo!

 

Publicat a Bloc
%PM, %11 %895 %2016 %20:%Gen

Aparició a Afers Exteriors de TV3

Aparició a Afers Exteriors de TV3.

Estic content. Acabo d’assabentar-me que el programa d’Afers Exteriors de TV3 sobre Eslovènia ha de ser el dia 24 de gener.


Ja queda poc, doncs.


Pel que sé hi presentran una mica la vida eslovena de quatre persones. Hi sortirem l’Aurora Calvet, l’Helena Boada, el Luka Lisjak (que és un eslovè que parla català) i jo mateix.


A ells no sé com els presentaran, però a mi em presentaran com a Jordi Magrinyà, agent de vendes i coach. Tot i que això d’agent de vendes es refereix més a publicista i tot i que també se m’hi podria afegir docent, el terme coach ja sabeu que em defineix perfectament.


Val a dir que, de fet, aquesta passada tardor vaig fer un canvi de vida i vaig traslladar-me amb la família a Barcelona i avui dia ja faig de coach al Poblenou i a la zona de Marina – Vila Olímpica.

La meva dona i el meu fill

 El Jordi i el seu fill


Així, doncs a l'Afers Exteriors de TV3 hi podreu veure un tast de la meva vida a Eslovènia, país en què hi he viscut els darrers 9 anys i un total d’11 anys.


Espero que ens agradi el programa (jo tampoc no l’he vist encara). Tot i així, m’han dit que ha quedat molt bé.

Pel què fa a mi, m’hi veureu fer coses que potser no sabíeu que feia. I pels curiosos, només esmentar que el Miquel Calçada, també conegut com a Miki Moto, em va caure molt bé. És molt bon tio. :)

Si veieu el programa ja em direu què us en sembla.

 

---------------------------------------------------------------------

Descobreix ara els articles del bloc de Vull Un Canvi!!

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Hola, el Jordi sóc jo!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Contacta'm aquí.

Publicat a Bloc

La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui

 

Avui exposaré una probemàtica que afecta a un gran nombre d’infants i els seus pares: els nens invisibles.

 

Una amiga m’explicava el seu patiment de quan era nena. Venia d’una família benestant: la mare ocupava un càrrec alt a la feina i el pare era un bon jan. Així, la mare era molt exigent i sempre sabia “com calia viure”. I la meva amiga havia après a viure segons aquestes pautes. Però de fet, patia perquè ella era d’un caràcter molt diferent al dels pares, de sempre que havia tingut un esperit més artístic. Ara bé, en la seva família l’única manera de rebre-hi acceptació i atenció positiva era obtenint bons resultats,d’acord amb les expectatives dels pares.

 

El reconegut terapeuta danès Jesper Juul la definiria com una nena invisible. Una nena amb grans problemes d’autoestima a causa del següent: els pares enlloc de valorar-la per ella mateixa, la valoraven i elogiaven superficialment, en funció del que feia.

 

Per més que els seus pares se l’estimessin, eren incapaços de fer-li arribar el missatge que se l’estimaven per ella mateixa, només pel simple fet d’existir.

 

El cas és que tot nen té la necessitat de sentir-se vist, acceptat i estimat només pel fet de ser i sent com realment és (al marge de les expectatives dels pares i d'altres aspectes externs). 

 

En el cas de la meva amiga, aquesta dinàmica es va anar aguditzant tant que en l’època de la pubertat es va voler “fer realment invisible i desaparèixer” (la cito textualment). Va patir l’anorèxia. I el que és més frepant és que els seus pares ni tansols van saber veure-ho.

 

Juul explica que la dinàmica de no veure l’escència d’un fill comença a guanyar-se un lloc en situacions típiques com aquests dos exemples:

 

1. La filla puja al tobogan i crida a la mare: “Mama, mira!” Aleshores la mare mira. La filla es deixa caure i li diu: “Que m’has vist?” La mare, inconscient que la nena l’únic que volia era sentir-se vista, l’elogia dient-li: “Que bé! Ets molt àgil!”. És a dir que la mare n’ha destacat l’acció, donant-li a entendre (sense voler) que només ha vist el resultat, que, de fet, és el que compta.

Solució? En una situació així, en que la filla simplement vol ser vista, la mare pot reforçar l’autoestima de la filla simplement dient-li:“Hola, Anna! Sí que t’he vist! Sembla divertit, oi?”

 

2. El fill li regala un dibuix a la mare, que arriba a casa al final del dia. Amb aquest gest el nen, que ha trobat a faltar a la mare, més que no pas el dibuix se li està regalant ell mateix, a la mare. Per això, el fill no n’espera cap valoració del dibuix, sinó simplement ser vist, acceptat i estimat pel simple fet d’existir.

Solució? En un cas així, enlloc de dir “Que bonic!”, se li refoçarà l’autoestima dient-li alguna cosa com:“Gràcies, fill! Quina il·lusió! Jo també t’he trobat a faltar.”

 

En les societats occidentals hi ha molts infants que se senten o han sentit invisibles (gairebé podríem parlar d’una plaga). Una bona i fàcil manera d’evitar que això li passi al teu fill és: de tant en tant dir-li sense més ni més, fora de tot context, de manera sincera, espontàna i breu “T’estimo”.

 ------------------------------------------------------------------------

Si l’article t’ha semblat interessant m’encantarà que el comparteixis amb les teves amistats. I si vols fer-me cap pregunta referent educació o estat emocional de nens i joves contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

Hola, sóc el Jordi!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Publicat a Bloc

Últims articles

« Juny 2018 »
Dll Mar Dim Dj Dv Ds Diu
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30