%PM, %12 %744 %2016 %16:%Gen

Qui són realment les dones?

 

Qui són realment les dones?


Fa temps hi havia un acudit que deia:


Això són la Hillary i el Bill Clinton que estan en una benzinera posant combustible i veuen que el noi que neteja els vidres als cotxes resulta ser l’exnòvio de la Hillary. Aleshores el Bill li diu:
-    Veus Hillary, si no t’haguessis casat amb mi, avui series la dona d’un neteja vidres, enlloc de ser la d’un expresident dels Estats Units.
I ella que li respon:
-    Saps què Bill? Si hagués seguit amb ell, avui un expresident dels Estats Units ho seria ell.  


Per als que som coach amb Programació Neurolingüística la identitat és el segon nivell neurològic més elevat de la persona. Per damunt d’ella només hi ha el nivell espiritual o transpersonal.


Per això les creences sobre la identitat pròpia, és a dir allò que creiem que ens defineix, juguen un paper fonamental en la vida de qualsevol persona.

 

Dit amb un exemple: si un creu que és inútil, difícilment podrà fer res de bo, encara que en realitat sigui un Einstein. (Per cert, això passa al 90% dels nens súperdotats).


D’aquesta manera, per tal de poder ser feliços i viure en plenitud és bo que les creences que un té sobre la seva identitat siguin positives i estiguin en harmonia amb els seus propis valors.

 

Banner taller parelles petit


Històricament, les dones han sigut (i tristament segueixen sent) les grans víctimes de creences limitants sobre qui són. La societat masclista ha sigut qui s’ha encarregat d’atorgar-los etiquetes i rols que les empobreixen a elles i, òbviament, al conjunt de la humanitat.


No faré ara un llistat de quines són aquestes creences perquè lamentablement no acabaria mai, però sí que vull comentar una creença que sol dur a moltes dones de mitjana edat a la desorientació.


És freqüent que pel despatx del coach hi passin dones els fills dels quals s’acaben de fer grans i s’han independitzat. I és freqüent trobar-se que aquestes dones porten des del naixement del seu primer fill identificant-se per complet i gairebé exclusivament amb el rol de mare i la subjacent idea de com ha de ser una mare. Així, quan els fills se’n van de casa i elles ja no poden fer més aquest rol com el feien, les envaeix una sensació de buidor existencial gris i dolorosa que els pot acabar causant estats depressius.


Quan això passa el coach la pot ajudar a sortir-se’n amb poques sessions. Ara bé, l’ideal és evitar que arribi a donar-se una situació així. I això passa per prendre consciència del fet que la identitat està per damunt dels rols.

Article "La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui"


Podria fer-se dient-se: “Jo adopto rols, i realitzo accions en funció d’ells, però no sóc els meus rols ni les seves accions. Els rols vénen i se’n van, ens agraden o ens disgusten, es generen i s’acaben, en puc tenir més o en puc tenir menys, però jo em mantinc. I a més a més, no és el mateix l’actor que el rol o que el paper que fa, perquè un mateix actor pot interpretar molts papers i fins i tot pot fer evolucionar les accions que fa un rol dels que té. Per això, jo adopto rols, però no sóc els meus rols.


Semblantment, ha passat que històricament a moltes dones se les ha relegades al paper de “muller de”. Això es veu perfectament amb el tema dels cognoms en certes cultures en què la dona quan es casa pren el cognom del marit. En tal cas, és important fer com la Hillary de l’acudit, i ser conscient de la identitat i singularitat pròpies, independents i permanents. I per això és important educar els joves en consciència d’això. No només perquè és una qüestió de justícia i igualtat, sinó també perquè la humanitat no pot permetre’s prescindir del potencial i les capacitats de més de la meitat de la seva població.


En resum, ni som el que fem ni el que ens diuen que som. Som perquè som i és bo que poguem viure allò que realment som i volem ser.

 

-------------------------------------------------------------------------------------

Mira'm al programa Afers Exteriors de TV3.

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

No et perdis mai cap article! Envia'm ara un missatge aquí, demanant que et posi al newsletter.

I si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.

Descobreix ara els articles del bloc de Vull Un Canvi!!

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

Hola, el Jordi sóc jo!

 

Publicat a Bloc
%PM, %11 %920 %2016 %21:%Gen

Estàs patint la "depre" post vacances?

Estàs patint la "depre" postvacances?

 

“Cada any em passa igual. Arriba l’agost i súper bé. Però el setembre també arriba. I lo fotut és que arriba volant. Aleshores ja l’última setmana d’agost només de pensar en que he de tornar a la feina em comença a agafar aquella mena de “depre” de color enfosquit i d’olor de pluja que em fa venir ganes de deixar-ho tot. Després supero el setembre amb penes i treballs, però l’octubre no sembla portar-me l’alegria.”

 

Aquesta és la història de tanta i tanta gent. D’aquestes sensacions que van del setembre a l’octubre o passat les festes de cap d'any jo en dic la “depre post-vacances”, que de fet és augment agut d’emocions causades perquè no t’agrada la vida que estàs portant.

 

Però la bona notícia és que això és superable. I de per vida. Aquesta és una de les maneres de fer-ho:

 

  1. Identifica què és exactament allò que no t’agrada de la vida que portes.
  2. Identifica què seria el contrari d’això que no t’agrada i substitueix-ho per allò que t’agradaria (em refereixo a activitats que et permetrien viure les emocions i valors que desitgis, busca la teva passió). Com que sé que allò que t’apassiona no sempre és possible fer-ho immediatament per raons d’equilibri familiar o personal, llegeix els punts següents.
  3. Un cop hagis identificat què no t’agrada i què t’agradaria, fes-te un pla real a mig termini per aconseguir allò que t’agradaria viure en el teu dia a dia. Aleshores comença a fer realitat aquest pla. Si et cal formar-te, forma’t; si et cal deixar algun hàbit, deixa’l; busca’t algun model que t’inspiri, etc…
  4. Tan bon punt comencis a dur a terme aquest pla de canvi de vida la “depre” ja haurà perdut força.
  5. Paral·lelament, pots fer-li perdre encara més força amb aquest útil truc mental: modifca detalls de la pel·lícula mental que et provoca la “depre”. Realment hi ha molts detalls per canviar que t’ajudaran a viure millor. Dos exemples: Tanca els ulls i mentalment imagina’t la peli de la depre, tot seguit passa-la a blanc i negre i posa-li una música graciosa (la del Benny Hill, per exemple). Veuràs com començar a canviar l’emoció i la teva situació et serà més digestible i lluminosa.
  6. A més a més, hi ha una activitat que sempre ajuda a sentir-se millor: comença a fer esport o a fer passejades. Són el millor prozac!!!
  7. Finalment, quan acabis el teu pla de canvi, comença a fer realitat allò que volies.

 

En resum, ho sàpigues o no, la depre post-vacances és la teva aliada perquè és la veu del teu subconscient, que t’està fent veure que vols un canvi. I el truc és fer-se i dur a terme un pla de canvi.

 

Així doncs, si aquests dies tu també estàs passant la depre post-vacances, comença a fer el teu canvi ara i a construir-te la vida que realment vulguis.

 

---------------------------------------------------------------------

Si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.
I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Hola, el Jordi sóc jo!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Publicat a Bloc

La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui

 

Avui exposaré una probemàtica que afecta a un gran nombre d’infants i els seus pares: els nens invisibles.

 

Una amiga m’explicava el seu patiment de quan era nena. Venia d’una família benestant: la mare ocupava un càrrec alt a la feina i el pare era un bon jan. Així, la mare era molt exigent i sempre sabia “com calia viure”. I la meva amiga havia après a viure segons aquestes pautes. Però de fet, patia perquè ella era d’un caràcter molt diferent al dels pares, de sempre que havia tingut un esperit més artístic. Ara bé, en la seva família l’única manera de rebre-hi acceptació i atenció positiva era obtenint bons resultats,d’acord amb les expectatives dels pares.

 

El reconegut terapeuta danès Jesper Juul la definiria com una nena invisible. Una nena amb grans problemes d’autoestima a causa del següent: els pares enlloc de valorar-la per ella mateixa, la valoraven i elogiaven superficialment, en funció del que feia.

 

Per més que els seus pares se l’estimessin, eren incapaços de fer-li arribar el missatge que se l’estimaven per ella mateixa, només pel simple fet d’existir.

 

El cas és que tot nen té la necessitat de sentir-se vist, acceptat i estimat només pel fet de ser i sent com realment és (al marge de les expectatives dels pares i d'altres aspectes externs). 

 

En el cas de la meva amiga, aquesta dinàmica es va anar aguditzant tant que en l’època de la pubertat es va voler “fer realment invisible i desaparèixer” (la cito textualment). Va patir l’anorèxia. I el que és més frepant és que els seus pares ni tansols van saber veure-ho.

 

Juul explica que la dinàmica de no veure l’escència d’un fill comença a guanyar-se un lloc en situacions típiques com aquests dos exemples:

 

1. La filla puja al tobogan i crida a la mare: “Mama, mira!” Aleshores la mare mira. La filla es deixa caure i li diu: “Que m’has vist?” La mare, inconscient que la nena l’únic que volia era sentir-se vista, l’elogia dient-li: “Que bé! Ets molt àgil!”. És a dir que la mare n’ha destacat l’acció, donant-li a entendre (sense voler) que només ha vist el resultat, que, de fet, és el que compta.

Solució? En una situació així, en que la filla simplement vol ser vista, la mare pot reforçar l’autoestima de la filla simplement dient-li:“Hola, Anna! Sí que t’he vist! Sembla divertit, oi?”

 

2. El fill li regala un dibuix a la mare, que arriba a casa al final del dia. Amb aquest gest el nen, que ha trobat a faltar a la mare, més que no pas el dibuix se li està regalant ell mateix, a la mare. Per això, el fill no n’espera cap valoració del dibuix, sinó simplement ser vist, acceptat i estimat pel simple fet d’existir.

Solució? En un cas així, enlloc de dir “Que bonic!”, se li refoçarà l’autoestima dient-li alguna cosa com:“Gràcies, fill! Quina il·lusió! Jo també t’he trobat a faltar.”

 

En les societats occidentals hi ha molts infants que se senten o han sentit invisibles (gairebé podríem parlar d’una plaga). Una bona i fàcil manera d’evitar que això li passi al teu fill és: de tant en tant dir-li sense més ni més, fora de tot context, de manera sincera, espontàna i breu “T’estimo”.

 ------------------------------------------------------------------------

Si l’article t’ha semblat interessant m’encantarà que el comparteixis amb les teves amistats. I si vols fer-me cap pregunta referent educació o estat emocional de nens i joves contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

Hola, sóc el Jordi!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Publicat a Bloc
%PM, %22 %788 %2015 %17:%Des

What Type of Expat Are You?

What Type of Expat Are You?

I have been an expat for more than a decade both in Russia and Slovenia, and these are 6 common types of expats I have met and studied.

Are you among them or are you a mixture?

 

Expat Profiles NLP Coaching Barcelona 1

Expat Profiles NLP Coaching Barcelona 22

Expat Profiles NLP Coaching Barcelona 33

See here the 4-session coaching pack
"Coaching for Expats"

¡Hola! this is me, Jordi.

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

 

Publicat a Bloc
%PM, %09 %784 %2015 %17:%Des

Tu pots!

Tu pots!

- Procés de coaching d'objectius -

 

Et trobes en un moment de la vida en què sents que voldries assolir un objectiu i no te'n surts? 

 

Tant si vols aconseguir una millora a la feina o un canvi de vida
junts podem traçar el camí perquè l'aconsegueixis. 

 

I és que tots els objectius tenen entrebancs comuns, per exemple:


la manca de recursos, 
el context inadequat, 
les pors i la sensació d'impotència,
entre molts d'altres. 

 

Per això, tot i que no sé ni quin és el teu objectiu ni 
què és allò que no encara no ha permès que l'assolissis, 
allò que sí que sé és que 
et puc ajudar a aconeguir-lo.


I la bona notícia és que no cal que esperis més per fer-ho.

 

Contacta'm ara per informar-te'n!

tel.: 933 008 767
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Publicat a El teu canvi

Dues tècniques per vèncer aquelles mandres.

De vegades he de fer coses que no em vénen gens de gust. Per exemple, no m’ha agradat mai fer aquelles petites reparacions que de tant en tant cal fer a les cases: canviar bombetes, canviar cargols, etc.

 

I per bé que en ocasions alguns d’aquests arranjaments són altament postposables (potser et sona allò de Ja el penjaré demà aquest quadre), n’hi ha d’altres que ho són menys (per exemple si et quedes sense llum al menjador).

 

Per això, quan em toca fer una activitat que ni m’agrada ni mai no em ve de gust, el que faig de ja fa temps per defugir el mal mal humor i dur a terme la tasca són aquests dos exercicis l’un darrera l’altre:

 

A. Les Conseqüències Positives

  1. M’imagino que bé que em sentiré un cop ho hagi fet;
  2. M’imagino quines bones conseqüències tindrà per mi i pels del meu entorn el fet que ho faci.

 

B. El Model a Seguir

  1. Recordo algun amic o conegut que sigui bo fent aquesta activitat;
  2. M’imagino amb tot detall una escena en què aquest amic realitza aquesta activitat; N’observo la gesticulació, la respiració, la posició corporal, la manera de parlar, com es relaciona amb l’entorn, com se sent, etc.;
  3. Aturo la imaginació per uns instants i respiro fondo;
  4. Tot seguit m’imagino l’escena en què adopto la capacitat del meu amic i em veig a mi mateix ocupant el seu lloc i fent l’activitat;
  5. Aturo la imaginació i em prenc un got d’aigua;
  6. I tot seguit, em poso a fer l’activitat tal i com la faria el meu amic.

 

Avui dia aquests exercicis els faig amb rapidesa, en menys d’un minut ja ho he sentit i visualitzat tot. I em funciona com a mètode per dur a terme, motivat i de bon rotllo, activitats o accions que em feien mandra o m’estaven de més.

 

La gràcia d’aquesta pràctica és que també és efectiva com a estratègia per dur a terme accions que ens puguin generar inseguretats en nosaltres mateixos, per exemple: fer una presentació, dur a terme negociacions, parlar amb aquella persona que…, anar a una entrevista de feina, etc.

 

Val a dir també que l’exercici del Model a Seguir també funciona igual de bé encara que es faci amb algun personatge de ficció o amb animals. Un amic meu es posa en la pell de víkings per tenir més èxit a la feina i un altre es posa en la d’un un ós.

 

En resum, Les Conseqüències Positives i El Model a Seguir són dos fàcils trucs mentals que combinats tenen força transformadora. Prova-ho, t’ho recomano!

Imatge d’inici: Jove Decadent, Ramon Casas, 1899, París

---------------------------------------------------------------------

Si t'ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.
I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Publicat a Bloc
%PM, %06 %740 %2015 %16:%Des

Que ningú no et ratlli a la feina!

Que ningú no et ratlli a la feina!

- Paquet de 4 sessions de coaching -

Ho passes malament a la feina amb el teu cap o amb algun company?
És una relació que t'amarga el dia a dia i et costa suportar-la però no pots deixar la feina?
És ja una situació dramàtica o et fa por que amb el temps ho pugui acabar sent?


Respira!


Perquè, aquesta mena de problemes són freqüents, però tenen solució!
Amb aquestes 4 sessions de coaching investiguem com s'està creant aquest problema
i busquem alternatives, creences i estratègies perquè aquest problema canviï.

 

No cal que pateixis a la feina ni que t'amargui cada vespre de diumenge!
 

A més a més, aquest paquet inclou una trobada preliminar gratuïta perquè
ens coneguem i en què et detallaré la informació que vulguis
sobre com treballarem i buscarem solució a la teva situació actual.

 

Contacta'm aquí i reserva ara cita amb el teu benestar!

O per telèfon al 933 008 767 
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Jordi Magrinya coach a Barcelona

Publicat a El teu canvi
%PM, %08 %627 %2015 %14:%Oct

Testimonis

Al llarg de la meva carrera he treballat en l'àmbit de la comunicació i la formació per diverses institucions i empreses, algunes de les quals són:
Universitat de Barcelona, Universitat de Ljubljana (Eslovènia), Bayer, Nokia, Spar i Mazda.
 

I aquesta és l'experiència d'algunes de les persones
a qui he ajudat a assolir els seus objectius.

 

Fanny Raineau

- Professora de francès -

Fanny

"Cuando un amigo me recomendó a Jordi, estaba luchando contra un fuerte sentimiento de indecisión frente a mi vida.
Anteriormente, había seguido una psicoterapia que me había ayudado mucho pero me llamo la atención el "coaching",
justamente porque pensé que en esta situacioón justamente me faltaba un empujón para tomar decisiones adecuadas.
Estaba
en Barcelona para poco tiempo pero Jordi me dijo "con poco se puede hacer mucho" y pienso que
realmente este lema lo resume todo... Fuimos al grano rápidamente y al final resultó que la diferencia entre lo que quería en la vida y
lo que me impedía tenerlo se jugaba también en poca cosa, en una cosa bastante sencilla pero fundamental.
Entonces me di cuenta de que había olvidado el poder de las palabras, que como se dice, pueden ser ventanas o paredes.
Jordi me ayudó a abrir una ventana. Le estoy muy agradecida."

 

 

Juanita Kerik

- Arquitecta -

Juanita Kerik Arquitecta

"Justo hace un año que tuve mi primera sesión de coaching con Jordi.
Fue algo que no me había planteado nunca y la verdad es que me quedé sorprendida con el resultado.
En total fueron 3 sesiones que me cambiaron la forma de ver y vivir mis problemas,
tanto en el ámbito personal como especialmente en el profesional.
Hoy, gracias a Jordi, sé que todo depende en gran medida de cómo enfocamos las situaciones.
Además me dio algunas herramientas y técnicas que desde entonces me han sido útiles,
hasta el punto que puedo decir que hubo un antes y un después.

Al final es verdad que depende de uno mismo cambiar y buscar la manera de ser más feliz.
Y si lo primero y fundamental es querer cambiar,
diría que lo segundo es buscar la forma en que podamos hacerlo.
Y las sesiones de coaching fueron para mí una forma eficiente."

 

 

 

Primoz Cernigoj

- Dissenyador gràfic -

Primoz Cernigoj Sobre Jordi Magrinya

"Vaig conèixer el Jordi en una formació sobe coaching i des del primer dia em va semblar una persona sincera i càlida.
En col·laboracions més tard he descobert que també és un coach excel·lent, que sap escoltar a tothom.
Com a client del Jordi he notat en tot moment que em volia ajudar sincerament. Amb ell m'hi he sentit segur i acceptat.
I he vist que li interessava realment què em passava per dintre. Per això, m'he pogut relaxar fàcilment, reflexionar i
parlar sobre mi tranquil·lament. Amb al seu ajut he pogut aprendre tècniques que eren les ideals per mi
així com també he descobert capacitats meves que encara no sabia que tenia."

 

 

Urska Rutar

- Psicòloga estilista -

Urska Rutar Sobre Coach Jordi Magrinyà

"El Jordi és relaxat i autèntic i sap crear un entorn en el que m'hi he sentit segura i acceptada
independentment del que volia dir. I això per mi era molt important. M'ha agradat la seva manera
de comunicar i la seva capacitat de saber fer la pregunta adequada en el moment adequat.
I a més a més, sap deixar l'espai necessari perquè puguis reflexionar i adonar-te de les coses.
També m'ha agradat especialment que mentre parlàvem jo podia notar el seu interès autentic, així com
la seva voluntat de donar-me suport com a coach davant dels reptes als quals m'enfrontava.
Es nota que per ell això no és una feina sinó la seva missió de vida."

 

Jernej Vrecar

- President de la Societat Eslovena
de Cervesers Casolans -

Jernej Vrecar Coaching Poblenou

"Vaig decidir-me pel coaching amb PNL, perquè volia aclarir-me i saber què volia realment per la meva vida professional.
Amb l'ajuda del Jordi vaig descobrir els meus propis desitjos i objectius i així vaig poder trobar el meu focus,
el qual mantinc des d'aleshores. Gràcies a ell avui dia sé què vull i com ho aconseguiré."

Fotografia: Ljubljananjam

 

 

Publicat a Contingut
%PM, %08 %619 %2015 %13:%Oct

Contacte

Contacta'm i assoleix les teves metes!

Coach Jordi Magrinya Vull Un Canvi Barcelona

Adreça:

Av. Meridiana 34 (metro i tramvia Marina; busos 6 i V21)

Parla'm via mail!

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

També pots enviar-me un missatge omplint aquest formulari
(recorda d'escriure la teva adreça d'e-mail)

 

Troba'm també al  Facebook, al Twitter i al Google+ de Vull Un Canvi.

Publicat a Contingut
%PM, %08 %614 %2015 %13:%Oct

Tu pots!

T'agradaria fer realitat els teus objectius?

 "Si un altre ho pot fer, tu també pots."
Axioma fonamental de PNL

 

Consulta a sota els paquets especials de coaching per aquesta tardor 2017!

 

Publicat a Contingut

Últims articles

« Juny 2018 »
Dll Mar Dim Dj Dv Ds Diu
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30